Últimes tardes amb l’Alícia
Alícia Sánchez-Camacho queda ben retratada a la famosa i ja vox populi conversa enregistrada al restaurant La Camarga de Barcelona amb l’examant del fill gran del president Pujol. Si s’escolta la conversa, coneixem la seva vida privada i sabem que queda amb gent per tràfic d’informació, però sobretot impacta quan parla de “fiscals de confiança”… Perdó?… I el gros de la conversa és quan es parla d’altres: entre altres, de com es tracta a Montserrat Nebrera de boja o de com Alberto Fernández Díaz va al darrera de l’examant de Pujol Ferrussola, tot i ser casat i afillat i germà del ministre de l’Opus…
Fa dies que Sánchez-Camacho es prodiga poc pels mitjans… tant com hi solia sortir!…
Tard o d’hora Camacho pot ser que sigui ministra del que queda del govern Rajoy, si és que no cau abans… I arribarà la seva substitució al capdavant del PPC; tot i que ja se l’havia considerat tota una “lideressa” regional. Els germans Fernández Díaz tindran molt a dir en qui la succeeix, segurament pressionant des de fa dies perquè això sigui el més aviat possible. Després d’escoltar la conversa no crec que siguin massa amics amb ella…
Com a substitut temporal, el PP potser podria posar a Enric Millo o a la virreina amiga de l’ultra-dreta: la delegada del govern espanyol Ma. Llanos de Luna; però el nom de dona jove i amb perfil marcat que sona fort pel futur del PPC és (apuntin!) el de Dolors Montserrat, actual vicepresidenta del Congrés (la que va de ratlles a la imatge).
1400caràcters 