La feblesa d’Hollande
François Hollande es fa el fort, però no té força. Diumenge passat era la Festa Nacional francesa i va voler mostrar-se com un veritable “Monsieur le Président”, però els francesos no li veuen “el què s’ha de tenir”. El seu pes polític nacional i internacional és fluix, la seva popularitat és desastrosa… i no varia. Hauria de reformar el seu executiu i prendre més mesures econòmiques i socials, o prendre més partit en una Europa on se l’esperava… Segurament amb canviar el primer ministre Ayrault ja faria molt; potser pel popular ministre de l’Interior, Manuel Valls, o per l’expert Laurent Fabius, que ara és ministre d’Exteriors, però que és el socialista francès amb més currículum al darrera: ministre diversos cops, ja va ser primer ministre o president de l’Assemblea Nacional.
Aquesta feblesa d’Hollande fa que sorgeixin els fantasmes i les elucubracions per tot arreu. Sarkozy fa sonar les campanes del retorn i les xifres li són favorables; cosa que en cap cas ho són per l’actual líder de l’UMP, Jean-François Copé, o l’exprimer ministre i expectant substitut François Fillon. Fillon encara aguanta perquè té una imatge irreprotxable, però Copé, arrambant-se a l’ultra-dreta, no anirà enlloc. Qui sí segueix de prop a Sarkozy és Alain Juppé, un home neutral en la disputa, el Laurent Fabius de la dreta i una possible solució que no sigui el retorn del Petit Napoleó ni la continuació de la batussa Copé-Fillon.
A qualsevol d’ells, ara per ara, Hollande els podria servir l’Elisi en safata.
1400caràcters 