Susana, sí o sí
El PSOE andalús, o “Partit Autonòmic Andalús” -pels seus 35 anys en el poder (tota la democràcia!), per ser la regió instigadora del “descafeïnat per a tothom” i per la seva capacitat de partit Alfa que fa i desfà en la comunitat-, ha tancat amb veu feudal el que havia de ser un procés express de primàries per succeir “quan arribi el moment” al president Pepe Griñán. Un procés fet amb presses i sospitós, perquè encara falta molt per les properes eleccions andaluses, a no ser que Griñán amagui quelcom… Quan es parla d’un motiu es pensa en el cas dels EREs que empastifa de mala manera el socialisme andalús… El previsor Griñán, veient com el fang s’escampa per la tenacitat de la jutgessa instructora, podria haver deixat “amañada” la seva herència per si un cas hagués de deixar el Palau de San Telmo abans d’hora…
Les primàries, però, no han arribat ni a néixer, ja que només Susana Díaz ha aconseguit els avals necessaris (amb l’infraestructura de partit al darrere), i ella serà l’escollida. Fora queda la candidatura del conseller d’Agricultura, Luis Planas, que per currículum bé podria ser un bon president. I fora queden candidatures alternatives com la de l’alcalde de Jun, un alcalde tuitaire, que neda a contra-corrent en un partit enrocat. Tan ell, com Planas, com altres polítics socialistes andalusos (l’expresident Rodríguez de la Borbolla entre ells) han denunciat la manca de transparència d’un procés que des del primer dia ja tenia una vencedora clara: Susana Díaz sí o sí.
1400caràcters 