El benefici de la tensió
Hi ha situacions en les quals estirar la corda al màxim pot ser molt negatiu per qui l’estira (ja veurem com els hi va al PP i al mateix Luis Bárcenas…), però hi ha situacions en les quals tensar la corda fins al límit pot resultar beneficiós. Així ho va preveure Paulo Portas, el líder del CDS-Partit Popular portuguès (partit de centre-dreta amb tics socials i populistes).
Portas, amb pocs diputats al seu costat, és el soci garant del govern: amb ell el govern dretà de Pedro Passos Coelho pot governar amb majoria i seguir efectuant les polítiques d’austeritat que la Dra. Merkel els ha receptat; i és amb aquesta necessitat amb la qual Portas ha sabut jugar; així, en una setmana ha sabut passar del ministeri d’Exteriors que ocupava al poder de viceprimer ministre responsable d’Economia i relació amb Europa. Ho ha aconseguit tot aprofitant la crisi política que suposava l’abandó del ministre d’Economia, Vítor Gaspar, i amb la decisió del primer ministre de posar al seu lloc a María Luis Alburquerque, que no agradava a Portas. Aleshores va presentar la seva dimissió i va amenaçar de deixar Passos Coelho en minoria i portar el país cap a unes eleccions anticipades inestabilitzadores. Així va trobar la fórmula per aconseguir un poder que en solitari mai hagués obtingut: seguiria a canvi de més poder polític. Ser indispensable és ser poderós. Ara és el tercer polític més important de Portugal, després del president Cavaco Silva i del primer ministre. D’això se’n diu saber treure rèdit de la ocasió.
1400caràcters 