La successió andalusa
El president de la Junta d’Andalusia, Pepe Griñán, anuncia que no es tornarà a presentar a les eleccions, tot i que encara falten 3 anys. Per què tanta pressa? Què s’hi cou a Can Socialista Andalús? Quina fitxa es mou del tauler del PSOE? No ens n’oblidem: el PSOE andalús ha estat i és l’accionista majoritari del PSOE estatal.
Susana Díaz, consellera d’Igultat i de Presidència, sona com a possible hereva directa. Potser massa directa i massa ràpida, si les primàries, tal com sembla, es precipiten per ben aviat. Què es vol evitar?… En qualsevol cas, Díaz, dona i jove, seria ideal pel canvi generacional que el president andalús indica que vol, i també pel PSOE, en clara indirecta a Rubalcaba. Però no hi ha res tancat; tot i les primàries super-express que es volen fer, hi ha sectors disposats a portar la contrària: el conseller d’Agricultura, Luis Planas, ja ha aixecat la mà i s’enfrontarà a Díaz. I hi pot haver més candidats.
Potser del que es tracta és que Griñán abandoni els càrrecs orgànics del PSOE andalús i estatal, mantenint el càrrec de president fins a esgotar el mandat… O abandonar la presidència per una cadena de decisions polítiques que ara no sabem? En qualsevol cas, una puntada més a la situació inestable i inútil de Rubalcaba.
Pepe Griñán, el gris president andalús, des del seu tron sevillà, pot fer moure unes quantes peces al teler de la política espanyola. Cal estar sempre al cas de tot el que passa a Andalusia, ja que pot marcar l’agenda política del país.
1400caràcters 