Oh my God!
“Oh my God!” va ser l’única resposta que va saber donar lady Catherine Ashton quan li van preguntar sobre la diferència entre Catalunya i Escòcia, perquè uns sí tenien consulta i els altres no. Li ho van preguntar aquesta setmana en un esmorzar a Madrid amb el ministre García-Margallo, i en el context del cop de cresta a Rajoy per part de Cameron, presumint de demòcrata around the world. Una pregunta realitzada a l’Alta representant europea d’Assumptes Exteriors que només va saber evitar-la. Ep! I Ashton és anglesa eh!
No recordaré a l’antic ocupant del càrrec d’Ashton, l’exomnipresent i cardenalici Javier Solana, però n’hi ha per tenir nostàlgia! No em cansaré d’escriure-ho! ¿Quantes vegades han sentit a parlar, vist als informatius o llegit als diaris el nom i la cara de la baronessa Ashton aquesta setmana?… Una setmana en la qual ens hem assabentat que Mr. Obama pot llegir tots els nostres mails… La seva resposta Milady?… De veritat del tema català/escocès només en sap dir un miserable “Oh my God!”?… No sent una profunda vergonya per ocupar aquest alt càrrec europeu?!
Lady Ashton és un dels exemples pels quals els europeus s’allunyen d’Europa, de l’anomenada “desafecció”, de l’euroescepticisme creixent. Ara ja sabem que el 25 de maig de l’any vinent ja tindrem un Parlament Europeu recompost pels vots de tots els europeus, que segurament seran pocs, i molts votaran partits euroescèptics. Europa s’ho guanya a pols amb figures com les de la responsable d’Exteriors.
1400caràcters 