Letta i el guepard salvatge

Avui fa just un mes que Enrico Letta és primer ministre d’Itàlia. “Un mes!” clamarà Letta amb un esbufec al palazzo Chigi. És tot un èxit durar un mes com a president del Consiglio en una Itàlia més rara políticament que mai: un Partit Demòcrata trencat per dins però fent cara de circumstàncies, un Berlusconi que sembla imprescindible però que podria caure del tot, un president de la República octogenari re-electe… Una política esgotadora, densíssima, dedàlica… i salvatge. El salvatgisme que fa possible a Berlusconi dècades i orgies de Cal·lígula després… El salvatgisme d’aquell guepard del príncep de Lampedusa, que no era només un gatet dòcil que feia veure que s’adaptava per seguir menjant… Un guepard és un guepard.

Un mes d’un govern-còctel amb ministres ‘berlusconians’ i ministres ‘montians’. No és cosa fàcil mantenir compacte un equip tan divers (cal dir que compta amb una colla de molt bons ministres), i menys seguir treballant amb les pressions dels partits. Uns partits plens d’individus que els hi costa molt poc dir en qualsevol moment que el govern se’n va a fer punyetes.

Letta, un democristià del centre-esquerra, tira endavant estoicament i sense fer massa soroll (que prou que el fan els demés) i els seus discursos han estat com aigua de maig per bona part dels feréstecs “italian politics”. Més Europa i més aposta pel creixement. Això rebla Letta, tot passejant un guepard salvatge molt difícil de lligar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s