Un any per les eleccions europees
Queda just un any per les properes eleccions europees, aquelles eleccions a les quals de forma enrarida tots els europeus i europees anem a votar a uns diputats al Parlament Europeu, institució que a tothom li sembla inactiva i forana. Ai la política europea!… Manifestant-me detractor del Tractat de Lisboa: Europa queda molt lluny dels europeus. Per exemple, abans de les eleccions es podrien fer uns sondejos: quants europeus saben qui és Herman van Rompuy? Quants europeus saben qui és lady Ashton?… Punts suspensius. I allí, a l’Olimp, a allò que en solem denominar “Europa”, o altres vegades “Brussel·les”, hi ha uns senyors i senyores que cada dia fan quelcom per la coordinació d’aquest conjunt d’estats, una tasca gens reconeguda, simplement perquè l’ego nacional redundant després ho fulmina tot. El què passa amb Espanya, quan De Guindos va les cimeres i fa, després Montoro i algun baró popular del morro fort ho desfan… I aquest homenatge a Penèlope més o menys passa a tot arreu. I així va el projecte Europa…
Una Europa que es sol confondre amb la prussiana Angela Merkel; que sovint ella mateixa es confon i també s’ho creu… Tant s’ho creu que arrasarà ben aviat de nou a les eleccions alemanyes. Alemanya l’impulsarà un cop més. Però caldrà veure què voten tots els països europeus l’any que ve. Austericidi.sí. Austericidi.no. Això sí podria ser un missatge a la cancellera…
Sí, sí cal política europea. Cal decidir què li convé a Europa. Hem de poder-ho decidir.
1400caràcters 