Els guapos són els raros?
Hi ha polítics que es perllonguen en política, i n’hi ha, com Aznar, que fins i tot amenacen de tornar després d’anys; no obstant n’hi ha que entenen que no tenen massa a fer en la seva carrera pública. Antonio Basagoiti (el del centre de la foto), líder fins ara del PP basc, n’és un exemple. Fill d’una família d’empresaris i banquers, ha entès que no anirà més enllà com a polític, però sí, en canvi, pot ser un home molt ric amb els contactes familiars. El seu paper com a líder popular basc mai va ser massa lluït, tot i aconseguir pactar un govern que deixés els nacionalistes fora de la lehendekaritza.
Com a substitut de Basagoiti sonava molt fort Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés, que potser es reserva perquè el micro madrileny té més visibilitat…
La substituta és Arantza Quiroga (a l’imatge), que la passada legislatura era presidenta del Parlament d’Euskadi. Jove, resolutiva i de perfecta bellesa institucional, però de l’ala dreta del PP i Opusfriendly; cosa que, clar, deu suposar algun problema amb el secretari general Iñaki Oyarzábal, un elegant fill de casa bona, però gay… Oyarzábal segueix, però veurem quan dura en el “variopinto” partit de Quiroga o el ministre Fernández Díaz.
La nova líder ha nomenat una altra cara jove i guapa del PP basc (la sucursal més jove del partit) com a portaveu: Borja Sémper, fins ara president del PP de Guipúscoa (el de l’esquerra de la foto). Ahir Sémper va criticar subtilment les declaracions d’Aznar. El jovent que es posiciona pel futur? El partit podrà amb ells o ells podran amb el partit?
1400caràcters 