Post-Margaret Thatcher
No queden personatges de la dimensió política de la senyora Thatcher. No parlo de les seves polítiques, que per mig Regne Unit són bones i per l’altre pernicioses, parlo de la Dama de Ferro Colat: un talent polític, una gran traça parlamentària, un domini, un tarannà, una convicció política rodona, gairebé sense tendons d’Aquil·les. Costa trobar Margarets Thatcher en l’actualitat. I tinc fe que només amb personatges de calibre com ella es pot sortir de l’atzucac polític actual.
Ella fou l’àvia de les polítiques econòmiques actuals. Li dóna mil voltes a l’avorrida Angela Merkel, i què dir del seu deixeble David Cameron… Ella és l’arrel però dels problemes del Regne Unit actual. Ella va fer la llei, la trampa i l’antecedent. Les intencions argentines sobre les Malvines de la dèbil políticament Cristina de Kirchner també vénen d’aleshores. A Thatcher li va sortir bé la jugada, donant-li popularitat i una victòria electoral. Ara, a Cameron també bé, presumint de demòcrata, com ho està fent amb el cas escocès. Tot i que estigui totalment desgastat per les retallades bestials i pujades d’impostos. L’altra cara de l’herència de Margaret Thatcher.
Ella va ser una de les arrels del actuals problemes econòmics i financers d’Europa, però tindré a bé a recordar-la com a una gran líder política, una lluitadora que no va tenir un camí planer i un referent de convicció en la política. Alhora com una pitonissa dels mals de la Unió Europea…
1400caràcters 