La purificació del temple
Quan Jesús anà a Jerusalem i es trobà el recinte del temple tot ple de venedors d’animals i canvistes de moneda, es va fer un fuet de cordes i els expulsà, tirant per terra les monedes. “No convertiu en mercat la casa del meu Pare!”, clamava un Jesús sorprenentment enfadat.
La paràbola en contra dels que pensen només en enriquir-se. Una paràbola necessària avui en dia, quan els temples s’han corromput. La mateixa Església intenta regenerar-se. Però els temples corromputs són tots: la política, els drets, la justícia, els valors, les institucions…
I de la paràbola religiosa a la darrera anècdota política d’aquest petit país nostre: una erudita monja benedictina i un tenaç president d’una associació lligada a l’Església, Justícia i Pau, decideixen unir els seus punts de vista a contra-corrent per tal de promoure políticament un país millor. Un món millor seria molt demanar. Reivindicacions de salut democràtica, del 15-M, de l’independentisme català, regeneració de valors socials, trencament amb el món de les finances, nacionalitzacions dels bancs, desobediència al règim de l’austeritat… Bones intencions barrejades i inspirades per dos persones properes a l’Església que, com Jesús, volen fer fora els canvistes del temple.
Els hi desitjo sort, però pot ser que quan arribi l’hora, i pecant d’ingenuïtat, es trobin a les portes del sepulcre, com aquelles dones, i a dins hi hagi un àngel que els digui: No cal que el busqueu aquí, que ja no hi és.
1400caràcters 