Política basca
Des que va assumir la vara de la lehendakaritza, no tenim moltes notícies de la política del govern del Partit Nacionalista Basc. La discreció, pulcritud i treball del govern d’Iñigo Urkullu són antonomàsia de la política basca. El seriós senyor Urkullu i la professionalitat política demostrada de Josu Erkoreka al Congrés de Diputats. Eficiència i responsabilitat basca. Seriositat carlina. Severitat d’una llengua d’orígens molt remots.
Mentrestant, la resta de partits busca el seu lloc. Sobretot Bildu, tantejant què és el poder i esperant “un futur”…
Al PSE, Patxi López pot ser que aviat deixi el seu lloc a Euskadi per fer el salt a dalt de tot del PSOE, com a gendre basc ideal. El podria succeir temporalment l’expert Rodolfo Ares (per més endavant sona el diputat Eduardo Madina). I també tard o d’hora (ja fa dies que se’n parla) el popular Antonio Basagoiti deixarà el seu càrrec (son pare el deu voler al negoci familiar i ja ha vist que no té molt futur polític) i s’obrirà la successió popular basca… Hi haurà, segurament, dos noms principals: Arantza Quiroga, expresidenta del parlament basc, dona i de l’Opus, o Alfonso Alonso, actual portaveu del PP al Congrés i exalcalde de Vitoria. Qui sap si té possibilitats Iñaki Oyarzábal, número dos de Basagoiti, imatge fresca i gay… No cal afinar massa per veure que Alonso o Quiroga tenen més números, sobretot per calmar els ultres del partit que encara voldrien el retorn de María San Gil a primera fila.
1400caràcters 