L’Europa mediterrània
.jpg)
La situació política de l’Europa mediterrània és crítica, és alta tensió palpitant, és una constant d’alteracions i sobresalts, és un contrast amb el silenci discret de com l’Alemanya de Merkel, però també dels Països Baixos de Mark Rutte i companyia, van imposant les seves polítiques a tota la Unió. Un silenci ara una mica esberlat pel llengua-llarga de l’holandès Jeroen Dijselbloem, actual cap de l’Eurogrup i quota del Benelux al poder europeu.
El cas de Xipre és escandalós. La perversió cruenta de l’euro feta realitat en una illa mediterrània. Línies vermelles econòmiques, polítiques i democràtiques. Un afer gravíssim per a les pàgines d’història que la Unió Europea està escrivint; sí, en un tema que s’anomenarà “Ominosa Decadència”. No entraré ara a Espanya ni a Itàlia, però Portugal és una processó extremenya de Setmana Santa…
Grècia!… Prou que sabem què hi ha anat passant abans del “corralito xipriota”… I vaig llegint alguns sondejos polítics grecs: parlaríem d’una revolució política, per bé o per mal. El partit d’esquerra anti-stableshment Syriza fregaria el 30% d’intenció de vot (amunt o avall) en moltes estimacions. Mentre que el partit conservador (al poder) Nova Democràcia quedaria en un 26% llarg. La mala notícia ve amb la tercera posició en totes les enquestes: seria sí o sí per l’extremadreta Alba Daurada!… També seria notícia el Pasok, que d’haver governat es podrien quedar en un ridícul cinquè lloc… Així de tensada està la corda. Poca broma.
1400caràcters 