Sempre Jáuregui
La setmana passada Pérez Rubalcaba va reestructurar la seva executiva, cansat dels conflictes interns del seu partit (que els hi deixa a Valenciano) i volent-se centrar en liderar l’oposició. Això va dir… Un Rubalcaba que comença a assumir que el seu temps s’acaba. Els seus cognoms i el seu rostre cardenalici li donaven autoritat al “desaguisado” de govern Zapatero, però ara pronunciar el seu nom es fa llarg.
Qui també va donar certa seriositat a aquell govern va ser Ramón Jáuregui, un polític de primer nivell del PSOE. Un PSOE que, si fos un partit més ordenat per criteris de capacitat, hagués fet bé de tenir-lo en més consideració.
Jáuregui, catòlic i cabal, va ser home de consensos en les batalles carlines dels socialistes bascs (en va ser secretari general i candidat), va ser l’home ideal per acordar polítiques en els governs de coalició d’Ardanza (exercint de vicelehendakari i de conseller), va ser un europarlamentari assenyat i un ministre de Presidència necessari en el darrer any de govern de Zapatero, quan calia refer ponts amb l’Església i amb institucions polítiques, i transmetre severitat en un moment de declivi. Rubalcaba, com a vicepresident, va intercedir per nomenar-lo aleshores, i ara l’ha fet coordinador de la conferència política del partit d’aquesta tardor. Cada cop que Jáuregui assumeix un càrrec no és perquè sí. Que ningú dubti que farà de mediador en el futur proper del partit. Potser en la successió… Una successió basca potser?…
1400caràcters 