La regeneració de Bersani
Pier Luigi Bersani no vol transmetre una imatge pessimista. I ni ell ni el president de la República volen que el seu govern tiri endavant amb petites trampes polítiques. Responsabilitat, mirar endavant, passar pàgina, confiança, futur… Aquests són els conceptes escrits sobre marbre que pesen sobre Bersani i tots els italians.
Renovació i regeneració. Aquests són els altres dos conceptes que Bersani s’ha imposat. Ell, com a timoner, no és cap regeneració, però el seu projecte vol ser-ho. El seu equip de les primàries i de la campanya electoral és de gent jove i preparada, ha recomanat fer passes enrere a altres membres de la Vellíssima Guàrdia, ha fet una transfusió de sang a totes les seves llistes electorals… (lliçons per a la partitocràcia espanyola) Els nous caps de grup parlamentaris que ha escollit van amb aquesta línia: a la cambra baixa, un jove del seu equip, Roberto Speranza (el jove amb americana de la foto), i a la cambra alta un polític experimentat però no desgastat, Luigi Zanda, per tal de teixir fils al complexíssim senat italià. El mateix pels nous presidents del parlament i el senat, Laura Boldrini i Piero Grasso respectivament, fruits de les llistes enriquides de la societat civil.
I així mateix, i sense entrar a l’inútil ball de noms, segurament Bersani projectarà un govern paritari, un govern de gent jove per una banda, però també de gats vells experts, un govern alla europea de professionals trets de la política, però també de la sàvia experiència de la societat civil.