Bersani traient fum
Ahir Silvio Berlusconi va treure als seus al carrer per manifestar la seva força en aquest moment d’inestabilitat que viu Itàlia; amb un Pier Luigi Bersani amb el deure de formar un govern que pot ben ser que no rebi prou suport a les cambres legislatives per tal de poder tirar endavant.
Avui, Bersani, rodejat dels seus, fuma i fuma molt, fet un sac de nervis. Confeccionar un executiu és un gran maldecap buscant rebre suports. ¿Un govern centrista i tècnic amb el qual buscar el suport de Berlusconi i Monti? Un govern esquerranós per convèncer als de Grillo?… Pactar amb Berlusconi seria una antítesi contraproductiva en un futur electoral que ja ningú veu llunyà; i Grillo es nega absolutament a cap pacte… Un paper ben galdós el de Bersani. El seu despatx s’omple de fum i el seu equip de joves assessors i de companys d’una vida de partit comencen a tossir per tota la seu de la Via Nazareno de Roma… Bersani va agafar l’encàrrec del president Giorgio Napolitano, amb seny i responsabilitat, és un home cabal i reflexiu: però, au, ves i forma un executiu en aquestes condicions… Afluixarà la mosca Grillo? Hi haurà algun moviment tàctic al partit de Berlusconi?… O haurà d’acabar sent ell qui, amant de les metàfores com és, faci un estrany moviment tàctic?… Arribarà realment a dirigir un govern? Per quant temps? Amb quina llibertat i possibilitat de fer coses?… Geometria variable?…
Aquesta setmana tindrem notícies d’Itàlia. Més notícies, tot i que potser encara plenes de fum.
1400caràcters 
Italia es ingobernable, tres partidos importantes y ninguno quiere saber nada de los otros. Grillo por principios no puede pactar nada y Bersani no puede pactar con Berlusconi ya que esto le hundiría de cara a los próximos comicios q todos saben que serán en meses.
Y además Bersani sabe que en las próximas elecciones tiene muchos numeros para no serle candidato. La verdad es que no creo que haya solución.
Que se dice allí?
Totum revolutum.
Casi hablamos de una Italia a pedazos.
Sensación de inestabilidad.