Putin a Europa
Gérard Depardieu va ser notícia per ser un dels milionaris francesos que han abandonat França enfadats amb l’impost a les grans fortunes del govern Hollande. Va traslladar la seva residència a Rússia, on el van rebre amb palmes i rames d’olivera (metàfora del cap de setmana), i el mateix presidentíssim Vladimir Putin el va abraçar amb solemnitat.
Putin va obrir els braços de la gran mare Rússia a tot aquell que s’hi volgués acollir. Aquest ha estat un dels darrers papers deshonestos del president Putin amb Europa; una Europa amb crisi i decadent en front d’una Rússia que creix i vol créixer, amb una certa classe mitjana i mitjana alta que es mou per Europa. L’etern gust per Europa dels russos, tan etern com una enveja que porta el recel i la mala cara de la vella potència nòrdica. I Putin és aquesta cara, junt amb la fortalesa d’un president que encara vol estendre la seva àrea d’influència, com si la URSS encara fos una realitat: l’Europa oriental, el Pròxim Orient, Xipre, Grècia…¿Què es pot esperar d’un ex-agent del KGB amb un ego tridimensional? Així va la Rússia del president-tsar, una Rússia que és més del Moscou del KGB que de l’europea Sant Petersburg de Pere el Gran.
L’última ha estat voler ser el prestamista dels xipriotes davant la seva greu crisi del deute amb l’Eurogrup. Poca broma. Un prestamista aprofitat de la situació, i amb l’aval de ser una potència. Per ara la bona gent de Xipre no han acceptat, i l’oportunista empassa perquè Rússia ja té molts fons i capitals xipriotes per cobrir.
1400caràcters 