Tots els homes dels presidents
Dimarts François Hollande es va veure obligat a pressionar la dimissió del seu ministre del Pressupost, Jérôme Cahuzac, per un cas de frau fiscal. La primera crisi de govern per al dèbil executiu d’Hollande, que aquesta setmana volia treure pit a Europa pel que fa a l’economia (es volia fer el contestatari). Aquesta dimissió li ha espatllat l’intent de fer pujar la seva popularitat, que es troba sota mínims, considerant, a demés, que el seu és un govern d’esquerres i que just el ministre del Pressupost estigui acusat de frau fiscal… És com si un ministre de Justícia dificultés el funcionament de la Justícia, o com si un ministre de l’Interior no controlés els dossiers de la seva policia, o com si un ministre de Cultura es dediqués a aixafar el sector cultural… Ah, no, clar. Que tot això a Espanya sí que passa…
Hollande ha de treure a un dels ministres del gabinet de Jean-Marc Ayrault, el seu primer ministre, que, com ell, tampoc gaudeix de popularitat ni potencial resolutiu. I tot això fa pensar als francesos en un canvi important de gabinet tard o d’hora, començant i principalment pel mateix Ayrault; ja que a Hollande no se’l pot canviar…
A Rajoy, per ara, tampoc se’l pot rellevar, però la possibilitat d’un canvi d’executiu va ressonant de tant en tant. Hi haurien uns quants ministres que s’haurien guanyat a pols que els cessin: Wert, Montoro, Ana Mato, Fernández Díaz… No és que li ajudin precisament a la bona imatge del seu govern; però ell segueix amb el “fumando espero”.
1400caràcters 