Post-Chávez
El 14 d’abril hi haurà eleccions a Veneçuela. Nicolás Maduro vs. Henrique Capriles. L’hereu directe: exconductor de metro, sindicalista, canceller i vicepresident del govern del finat, ara president en funcions. I el candidat opositor: advocat, polític centrista que lidera l’amalgama de partits opositors que van de la dreta liberal al centre-esquerra.
Capriles a les darreres eleccions va quedar a 11 punts de Chávez i ara pot quedar a menys de 10, però probablement no guanyarà per la potència del govern de Maduro i per la potència del dol de Chávez, que li és totalment positiu com a candidat; com a Cristina Fernández a Argentina en les darreres eleccions post-mortem de Néstor Kirchner.
L’etapa sense Chávez començarà realment amb el resultat d’aquestes eleccions. La gestió del llegat per part de Maduro, o el canvi. I això serà així per Veneçuela, però també per tota Amèrica Llatina, on el lideratge de la ‘Revolució Bolivariana’ queda orfe. Rafael Correa és el president llatinoamericà més potent, però res al costat del difunt. El president de l’Uruguai, José Mújica durarà aquest mandat i prou, com la Senyora de Kirchner. Evo Morales té un potencial polític molt pobre, i darrere d’ell vénen els altres líders secundaris d’estats menys rellevants per a la Revolució.
Cuba, per exemple, si deixa de rebre l’ajuda del ‘chavisme’ entrarà en una depressió econòmica brutal, que en ple segle XXI pot suposar un cop dur per la societat de l’illa (a la qual potser li cal tocar el fons del pou per poder-ne sortir).
1400caràcters 