Portugal desgastat
“A l’acabar l’última sessió parlamentària, el Gabinet Cardoso Torres estava gastat.”, això diu el narrador Zagalo a la meitat de la novel·la El conde de Abranhos, de J. M. Eça de Queirós, escriptor portuguès del segle XIX. Zagalo és el secretari del difunt comte Alipio Abranhos, que havia estat ministre de Portugal. El personatge narra la biografia del que havia estat el seu cap, al qual lloa i consagra, però al qual també deixa per terra sense ser-ne conscient, a l’explicar els intríngulis de la política d’aleshores i de sempre: com el comte arriba a dalt de tot de la política, com es canvia de partit per interès… Un llibre revelador.
Zagalo no entén perquè els governs “es gasten” i li pregunta al seu senyor, que de política no en sap res, tot i ser polític; aquest li respon: “Es quelcom que es percep en l’ambient. És un no sé què… Es nota que la situació està gastada…”
Doncs això, els governs es gasten. Es gasten al Portugal del segle XIX, però també al del segle XX; si avui hi hagués eleccions al parlament portuguès, el primer ministre conservador Pedro Passos Coelho (que està retallant l’inretallable) perdria les eleccions i els socialistes tornarien a governar. Portugal sofreix l’austeritat amb taciturnitat, però amb ràbia resignada. Als sondejos l’actual líder socialista, Antonio José Seguro, porta un 10% d’avantatge, tot i no tenir res a veure amb el carisma de Clooney televisiu de l’exprimer ministre José Sócrates.
Un govern gastat, una nació desgastada.
1400caràcters 