‘Italian politics’
Tanco aquesta setmana de política d’Itàlia. Una nació que ha creat una línia a part en els estudis acadèmics de Política internacional: els Italian politics. Un estat amb una política a la qual no s’hi pot aplicar la Política comparada.
A dia d’avui Pierluigi Bersani rumia establir el seu executiu de centre-esquerra amb minoria, conscient que no aguantarà una legislatura, però amb la intenció de governar i tirar endavant reformes polítiques, per les quals haurà de buscar pactes. Confiarà, doncs, amb allò que mencionem tant a Catalunya de la ‘geometria variable’. Per segons què els de Beppe Grillo potser sí que cediran, i Monti si es tracta de fer reformes i d’estabilitat i és al 100%.
Només queda analitzar els resultats de les tres eleccions regionals succeïdes. El recompte va fer suar a uns i altres, però finalment dues regions passen al centre-esquerra i una a… a la Lliga Nord amb el suport del partit de Berlusconi. El Laci (Roma) serà governat per Nicola Zingaretti i el Molise per Paolo Frattura, els dos noves fornades del Partit Demòcrata per a dues regions marcades profundament per la corrupció.
La mateixa corrupció que rau en les arrels de la política milanesa de la Llombardia, l’Ohio polític italià. La regió per antonomàsia, l’alma mater del pseudo-nacionalisme de la ‘Padània’. I ara serà governada per Roberto Maroni, líder de la Lliga Nord, successor d’Umberto Bossi. No només no s’hi produeix un canvi, sinó que el poder passa a mans de la Lliga!… Italian politics…
1400caràcters 