‘Governissimo’?
La situació política italiana és d’una calma estranya. La calma d’abans o de després de la tempesta? Ningú sap les tempestes que poden venir… però en tot cas, aquesta calma és tensa, rígida, i de la fricció de l’aire en salten guspires. Beppe Grillo dient alguna bajanada i alguna falta de respecte al principal candidat a ser primer ministre, el líder del centre-esquerra Pierluigi Bersani. Els dirigents del “guanyador” Partit Demòcrata responen en diferents vies: uns volen pactar, els altres ja veuen que no queda més remei que buscar consens amb el partit de Berlusconi… Algun menciona que potser Bersani no era el millor candidat per les eleccions…
Bersani, tret d’això, no aclareix res. Tothom reflexiona. Amb qui pactar? Fa falta un suport fort i Grillo no el vol donar (alguns li diuen que ho faci i que canviï la política des de dintre). Però pactar amb Berlusconi és pitjor que un malson!… Suposo que deu dormir poc i fumar molt el pobre, condemnat a viure, tot i guanyar les eleccions, el seu pitjor malson; i amb un país que l’espera… Berlusconi s’hi ha disposat, i Monti i els seus no s’ho pensarien dues vegades.
Itàlia va doncs de cap a un “Governissimo”?… Es sumaran els partits de Bersani, Berlusconi i Monti per fer una “Grosse Koalition”? Per molts seria una bogeria, però potser seria la manera de reformar la Llei electoral i de fer alguns ajustos econòmics i polítics importants de manera assenyada. Amb la legitimitat del vot de la gran majoria dels italians, ningú ho podria negar. I després, de pet a les urnes de nou.
1400caràcters 