Un futur per Itàlia
Avui dedico aquest article al senyor de la imatge. Giorgio Napolitano, president de la República Italiana. Fa temps que demostra ser del millor que la política italiana i europea ha donat. En la seva senectut ha demostrat ser el millor cap d’estat. L’home conciliador que tota nació complexa necessita al davant.
Ahir Napolitano estava de viatge oficial a Alemanya. Paral·lelament a les seves activitats, polítics alemanys que governen Europa instaven al país transalpí a posar ordre pel bé comú. El candidat opositor de Merkel en les properes eleccions, el social-demòcrata Peer Steinbrück, va dir que a Itàlia havien elegit a dos pallassos. Això va enfurismar al president; que als seus 87 anys, el proper maig deixarà el seu càrrec. Va refusar el sopar amb Steinbrück i en un discurs va clamar respecte; va “exigir” respecte pel seu país, un respecte profund i sonor. Una cosa són els analistes polítics, l’altra és que els països veïns es faltin al respecte.
Napolitano a estat el pater patriae que ha sabut guiar una nació a la deriva. Ell va ser un dels gestors de la tecnocràcia que va treure a Berlusconi. Ell ha conciliat posicions. Ha parlat amb uns i amb altres. Ell, un home vell i cansat. Cansat de lluitar, i que aquesta setmana li va demanar a un altre ancià cansat que resés per la seva nació en el seu retir (que just avui comença). Un Napolitano que ahir es va emocionar fent un discurs, parlant d’uns infants que el van saludar. Parlava del futur. Un futur per Itàlia.
1400caràcters 