La potència bolivariana
Aquesta setmana les notícies que arriben d’Amèrica Llatina són una demostració de força de la “Revolució Bolivariana” que de fa anys travessa aquell continent. La “onada roja” dels diferents governs de les nacions de la regió que van passar a una opció de reformes socials avançades, allunyades del liberalisme a l’europea. Moltes d’aquestes mesures han estat positives amb un bon pla de desenvolupament, com és bon exemple el Brasil de Lula da Silva.
També l’Equador de Rafael Correa progressa adequadament, i per això el president acaba de ser reelegit per un tercer mandat amb una majoria aclaparadora i més llibertat d’actuació, al guanyar també a la cambra legislativa. Es diu que els tics autoritaris de Correa (poc amic amb uns quants mitjans de comunicació) pot anar a més amb tant poder…
Mentrestant Hugo Chávez seguirà el tractament contra el càncer a casa. Torna de Cuba, encara que només sigui simbòlicament. I, envoltat de secretisme, ningú sap si ha tornat a Veneçuela per viure i governar, o per morir-hi… No obstant, un Chávez que, tot i no poder parlar, segueix liderant els designis de la seva nació i de la seva revolució.
L’últim esgarip de l’altra banda de l’Atlàntic ha estat un atac, altre cop, a la nació espanyola. El govern bolivià d’Evo Morales ha expropiat la filial allí d’una altra empresa espanyola. Adéu als talonaris. Expropiació i nacionalització. Una més. La resposta espanyola? Dèbil, com l’estat espanyol ara mateix.
1400caràcters 