La decisió de Benet XVI
Fa uns dies rumiava temes al voltant del poder de l’Església, en motiu de la preparació d’un curset que impartiré. Rumiava també sobre Benet XVI, el seu present i el seu futur previsiblement no molt llarg. Ha demostrat ser un home tenaç, però els anys li pesen. Havia dit més d’una vegada que si es donava el cas de no sentir-se capacitat per seguir exercint el seu ministeri, l’abandonaria. I per sorpresa de tot el món, ho ha anunciat. El Diumenge de Rams, si tot va bé, hi haurà un nou Papa de Roma. ¡Quina imatge més ben trobada, començar un pontificat amb la festivitat de Rams! Fins a aquest punt ha arribat l’astúcia intel·lectual d’aquest teòleg brillant i conservador (en tant que centrat en Els Textos)!
Benet XVI ha estat referent de tradició amb porpres i daurats, però ha deixat intuir certes obertures. Ha estimulat el diàleg interconfessional i amb els ateus. Llega al món llibres plens de coneixements i una mirada preclara sobre la seva institució. Mancat del carisma que Joan Pau II irradiava, va entendre des del primer moment que no podia allunyar-se d’escenes mediàtiques, que també ha sabut proporcionar. Com a pastor universal ha lluitat amb integritat contra l’adversitat, marcada per uns designis divins colpidors. És un savi que ha pres una decisió sàvia i plena de llum.
Preparant el meu curs també havia rumiat sobre futur ‘papables’… Tinc la meva porra personal, però confio en l’Esperit Sant… en l’Esperit Sant i en la Geoestratègia, of course.
1400caràcters 