Suau en les formes, fort en els continguts
Ignacio Terrado*
Diu la saviesa popular que ningú no és profeta a casa seva, però Oriol Junqueras, didàctic líder d’ERC, sembla disposat a contradir-la.
Ja ho va fer el 25N. A les eleccions del 2010, al seu poble, Sant Vicenç dels Horts, situat al Baix Llobregat (feu dels socialistes), els republicans van quedar en cinquè lloc amb un 5,8% dels vots; a les del 2012, però, van arrasar amb un 23,5% dels sufragis. És veritat que en Junqueras n’és l’alcalde, però fins fa només uns mesos la saviesa popular deia que mai ningú que no portés les sigles del PSC podria fer-se tant d’espai al Baix Llobregat, i molt menys un independentista. Més del 80% dels habitants de St. Vicenç dels Horts són castellanoparlants, amb la qual cosa cau un altre mite: les suposades “dues Catalunyes” dividides políticament per la llengua.
Junqueras ha aconseguit més impossibles. El primer: ser el principal soci del govern i el cap de l’oposició alhora (i qui ho entengui que ho compri), i, per acabar-ho d’adobar, ser més estimat pels militants de Convergència que el desorientat Duran Lleida. El segon: que la darrera enquesta d’El Periódico el situï en un futur com a principal rival de CiU a les urnes.
Esquerra Republicana està fent un gir copernicà. I qui ho havia de dir? El seu protagonista és un líder d’ERC que és l’antítesi del típic líder d’ERC. Perquè Oriol Junqueras no s’avergonyeix de la seva formació amb els jesuïtes i ha fet seu el lema de l’ordre: suau en les formes, fort en els continguts.
(*Filòsof)