Ara, Espriu, parleu vós (II)

Al centre del redol alcem el clam

i en fèiem llança i estendard.

Sota el palmer la mare va jutjar

el nostre poble d’enllà de la mar.

Desperta, desperta i digues quina mà

podrà collir d’aquest vellíssim fang

la crossa de la nova autoritat.

Perquè ja no plou mai als àrids camps,

perquè seguim camins de fred esglai,

perquè la mort ens ve i el temps se’n va,

et preguntem pel qui després ha de guiar

un altre breu moment del cansat pas

de les generacions de Sepharad.

( XXIII, La pell de brau )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s