Ara, Espriu, parleu vós (II)
Al centre del redol alcem el clam
i en fèiem llança i estendard.
Sota el palmer la mare va jutjar
el nostre poble d’enllà de la mar.
Desperta, desperta i digues quina mà
podrà collir d’aquest vellíssim fang
la crossa de la nova autoritat.
Perquè ja no plou mai als àrids camps,
perquè seguim camins de fred esglai,
perquè la mort ens ve i el temps se’n va,
et preguntem pel qui després ha de guiar
un altre breu moment del cansat pas
de les generacions de Sepharad.
( XXIII, La pell de brau )