Cameron a llarg termini
La jugada política que David Cameron anava aplaçant s’ha descobert com a fruit d’una rara astúcia política. Al líder tory, al qual molts comptaven els dies (bàsicament pel possible trencament del pacte de govern amb els liberals), s’ha posicionat com a cap del govern a llarg termini amb el referèndum clar i britànic sobre si seguir o no a la Unió Europea. Presentant-se a la propera campanya electoral com un demòcrata profund i sever, pot ben ser que sigui el triomfador de la probable derrota del referèndum independentista escocès de 2014. El referèndum “Sí o No a Europa” que encapçalarà el seu programa electoral complaurà a l’ala dreta i crítica del seu partit (que l’anava a fer caure i que el mantindrà en el càrrec) i a la vegada ferirà un altre ocell amb el mateix tret: atacant l’ànima electoral de l’UKIP, el partit d’ultradreta a l’alça que venia apostant per sortir d’Europa. El contrapès tory faria que els conservadors escurcessin distàncies amb els laboristes (que ara lideren els sondejos); tot i que, no obstant, també farien pujar als socis europeistes liberals (ara en caiguda lliure), que esgarraparien els vots europeistes conservadors, alhora allunyats de l’esquerranós líder laborista Ed Miliband. Si tot plegat anés així, la decisió final tornaria a recaure en els liberals, que sent europeistes podrien optar per sumar amb els laboristes per formar el futur govern britànic. O no, compte!, que Cameron pogués governar amb l’UKIP, i aleshores sí: Bye bye Europe!…