Israel a la catalana
La campanya electoral israeliana va ser breu i anodina; els sondejos electorals pronosticaven un clar triomf de la dreta del primer ministre Benjamin Netanyahu, que proposava seguir amb les seves polítiques i enrocar-s’hi; en el resultat de les urnes, el Likud, la formació de Bibi Netanyahu, va perdre 11 diputats, el vot es va fragmentar en partits petits amb més o menys èxit, el laborisme es va quedar en tercer lloc i un partit nou amb un líder nou va quedar com a segona força… No els sona de res?!… Els -12 diputats de Mas, la pujada de Ciutadans i l’aparició de la CUP, el PSC com a tercera força, i l’ascens a cap de l’oposició del nouvingut Oriol Junqueras. La situació política que l’estat d’Israel està vivint és un gairebé un reflex de la situació política amb la qual Catalunya avança. El Parlament de Catalunya i la Knesset israeliana podrien ser un joc de buscar les diferències.
Com a Catalunya, Netanyahu s’haurà d’entendre amb el líder de l’oposició, el centrista reformador Yair Lapid, i serà el seu primer soci en l’executiu per poder governar (ja li ha ofert ministeris de pes). Ep! I Lapid (experiodista televisiu) sembla disposat a moderar les polítiques d’ultra-dreta a les quals el premier anava tirant per complaure als seus socis. Una dosi de moderació per Israel. Veurem quina és la posició dels ultraortodoxos (digues-li rabí o digues-li Duran) i com el soci moderat pot relaxar les tensions de Bibi Netanyahu amb els islamistes d’Iran o Egipte (que després de la Primavera s’adona que ve la Tardor).
1400caràcters 