Declaració desangelada
Molt desangelada, així titllaria la sessió de aprovació de la declaració de sobirania del poble de Catalunya. La que havia de ser una altra votació històrica va quedar reduïda a una votació desangelada i enrarida. Una sessió preocupada per molts temes i amb entusiasme diluït.
85 vots a favor i un grapat d’estranyes abstencions van donar llum verda a l’esperada resolució. Estranyes abstencions les 2 de la CUP (deslleialtat a una part fidelíssima del seu electorat…) i 5 no-votacions sorgides de les entranyes del “Vell PSC”: l’alcalde Ros, la lúcida Martínez-Sampere, l’exconsellera Geli, el dissident Elena i Núria Ventura. Mentrestant, el “Nou PSC” de Pere Navarro és planta amb un “no”: adéu Pallach, Obiols, Maragalls, Quim Nadal (deixarà el Consell Nacional en desacord amb el no del partit!) i tants d’altres… Ernest Maragall es frega les mans amb la seva Nova Esquerra Catalana… Saben els cinc díscols que cinc diputats ja poden formar un grup parlamentari propi?…
85 vots a favor conjuminats per l’ocasió: ERC exultant, una incòmoda ICV-EUiA, un dels vots de la CUP i tota Convergència i Unió (amb Duran Lleida a Xile, com Balduí I de Bèlgica abdicant sols un dia per no haver de referendar la llei de l’avortament).
I per la banda del no: el PP i Ciutadans donant la benvinguda al PSC-PSOE, i molts atacs i molta demagògia execrable, més l’abandó del Parlament, més l’ús del castellà, més diversos “esperpentos” per fer més israelià i italià el nostre Parlament… Lamentable. Trist.
1400caràcters 