Gatopardisme marejat
La bogeria de la política italiana després de la irrupció de vell nou de Silvio Berlusconi està sent desbordant. Els italians llegeixen cada dia les portades dels diaris amb cara de sorpresa, ja que els canvis, els noms successius, les aliances discontinues, i tota mena de giravolts, formen part d’una actualitat política que mareja als més avesats de la folla política italiana, sempre carregada de racons, secrets, gerontocràcia i trames de fons secretes filles d’un podrit Gatopardisme arcaic que presenta un tens quadre general d’involució.
¡¿Pot ser tal la bogeria política que el partit berlusconià englobi sota la seva batuta com a soci principal a la Lliga Nord (sobiranista i anti-sud) per una banda i per una altra una formació anomenada “Gran Sud” que defensa els interessos de la part meridional italiana?!…
El Partit Demòcrata, capitanejat pel post-comunista centrista Bersani, lidera els sondejos per les eleccions generals; la ressorgida formació de Berlusconi els persegueix a distància; els “polític indignats” del Moviment 5 Estrelles els ataquen; i després vindria la nova formació, encara petita, de Mario Monti. Al darrere d’aquests hi van tot un reguitzell de partits petits que suposen un maldecap d’entendre amb possibles aliances.
El que es pot preveure de tot plegat és que Bersani podria guanyar les eleccions, però que necessitaria un soci, i Monti les té totes de tornar al ministeri d’Economia… Però qui s’hi atreveix a vaticinar res amb tants canvis i possibles sorpreses?!…