Els d’Unió
Els Cas Pallerols ha acabat sent com una bomba d’una guerra que en el seu moment no va explotar i va quedar tapada per la terra. Setze anys després ha aparegut i enlloc d’explotar, l’han fet petar controladament amb un pacte econòmic que li ha rebaixat el soroll. Tot i això, l’hemeroteca ha passat factura a Duran Lleida; aquell amo i senyor del destí del seu partit, aquell suport i aquella guitza dins a federació nacionalista, aquell voluntariós constructor de ponts sobre rius sortits de mare… Només ell sap quan cedirà pas, però ja difícilment serà un Cambó, i la sortida d’Unió de Vila d’Abadal i de membres del grup El Matí han marcat una ratlla.
Mentrestant, en el nou govern, Joana Ortega, fidelíssima del líder, però també del President, segueix de vicepresidenta amb línia directa amb els dos; Josep M. Pelegrí continua a Agricultura; i Ramon Espadaler ascendeix a conseller d’Interior, càrrec amb tant de pes com maldecaps. No està malament pel cup d’Unió i s’abonen tres noms pel temps post-Duran.
Qui sap si Joana Ortega serà la successora de Núria de Gispert; que bé pot ser que amb una altra curta legislatura en tingui prou d’exercir de presidenta del Parlament. I qui sap si així qui ascendeixi en el govern sigui Espadaler, que d’altra banda pot acabar molt consumit de la seva conselleria…
(Ah! Hi ha un quart democristià al govern, però aquest és convergent i no de l’UDC de Duran: el conseller de Justícia, Germà Gordó. Queda dit.)