Don Rodrigo de Rato
Ahir parlàvem d’un aristòcrata del PP i avui d’un altre. Don Rodrigo de Rato i Figaredo, fill de dues grans famílies industrials asturianes i descendent de Faustino Rodríguez-San Pedro, ministre conservador dels temps d’Alfons XII. Ministre d’Economia d’Aznar, el conegut com ‘Rodrigo Rato’, va arribar a vicepresident segon i després primer, sent a la llista de probables successos del president. No ho va ser per sorpresa de molts, que encara avui no s’expliquen el lideratge de Rajoy. Tanmateix, Rato no es va quedar enrere i es va seure en el tron de director gerent del Fons Monetari Internacional: era el ministre del gran ascens d’Espanya, el de l’etapa del boom econòmic d’Aznar. El ministre de la ‘Gran Bombolla’, vaja… Després, amb la benedicció popular va presidir Caja Madrid i la nova Bankia.
L’última notícia que en tenim és que és el nou fitxatge estel·lar del consell executiu de Telefónica i que és el súmmum de l’inri d’aquells afectats pel desori de Bankia i que alhora tinguin contracte amb Movistar. El Twitter dóna per massa poc amb un personatge així. A Telefónica, ni més ni menys! Quants intercanvis de favors que es veuen sense ulleres!… I és que Rato era el ministre de les privatitzacions de les grans empreses públiques, com Tabacalera i Telefónica. I qui hi havia darrere? L’amic César Alierta, que presidia Tabacalera i després, i fins avui, Telefónica. Tot dit. Suma y sigue. Massa tuf.
1400caràcters 