El ministre Morenés
Mentre Carme(n) Chacón va ser ministra de Defensa, cada jornada de la Pasqua Militar (en el dia de Reis) era costum analitzar la seva vestimenta i escoltar bravíos “Viva España!”, que per ella eren com passos ferms a al successió de Zapatero. També en els darrers temps ha estat una jornada per analitzar la figura del Rei, què diu en el seu discurs, i veure com al seu costat anava desapareixent la família com al Quién es quién?.
En les dues passades celebracions militars, el protagonista polític ha estat el ministre de l’àmbit: Pedro Morenés. Un d’aquells ministres de Rajoy que tenen el perfil de ministres de l’UCD dels anys 70. Un basc sobri i amb cara de poca broma que havia estat secretari d’Estat tres vegades en l’etapa Aznar, en sectors propers a la tasca empresarial que ha dut a terme els darrers anys (ha dirigit empreses armamentístiques). Es diu que l’esglaó del ministeri de Defensa va ser més fàcil de pujar gràcies a una recomanació especial a Rajoy: del mateix Joan Carles I… Que dic dels anys 70! Això és com del segle XIX! I és que Morenés és de l’aristocràcia del PP: Don Pedro de Morenés i Álvarez de Eulate és fill d’un vescomte amb llarga genealogia i el Rei ja fa temps que li va concedir la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Diumenge va parlar de la serenitat de l’exèrcit, tot i certes “provocacions”, que van quedar a l’aire… I tot dit amb aquell aire de “L’Exèrcit és Espanya”. Severitat antiga. Massa antiga.
1400caràcters 