Govern ‘toreador’
“Soy como un toro bravo, me crezco con el castigo”. Va ser una de les darreres perles del ministre Wert. Una de les últimes perquè el ministre suposo que es considera a si mateix ministre de Mèdia, per la seva passió per fer declaracions. Des del seu nomenament és el bastó amb el qual el govern central colpeja el món cultural, el món educatiu i Catalunya com a focus. Bé, Catalunya ja rep més cops que el Tió.
Els atacs socials i en especial cap a Catalunya van sent quelcom comú d’aquest executiu Rajoy. Comú i d’una intensitat que supera quotes només vistes amb Aznar. No era l’esperat d’un Rajoy que en temps difícils volia ser conciliador. D’aquell president que en les seves primeres setmanes es venia com a gallec prudent. Res de Mariano ‘el Prudent’: el seu govern ha optat per tirar pel dret, peti qui peti. Amb les banyes al davant, el gabinet popular ataca de valent, amb mesures polítiques de caràcter clarament ideològic. La FAES treu rèdit dels seus brainstormings.
Amb el compliment d’un any de mandat hi ha set d’una “crisi de govern”, que és una substitució d’uns ministres per uns altres. I considerant el desgast que porten i la relativa mala-imatge que han donat alguns ministres, ja sigui per les mesures com per les formes… Wert i Montoro què dir!, Fernández Díaz i el desgavell d’El Mundo, Ruiz-Gallardón i les seves taxes i referències a l’avortament… I diuen que De Guindos n’està fart… i que Javier Arenas i Lola Cospedal esperen el seu torn. Banyes preparades, i olé!
1400caràcters 
Encara recordo quan vantaven el Rajoy per ser “el candidat de la moderació. I si t’hi fixes, veuràs que no és mai ell qui ataca, però ja no podem creure que els continus atacs que patim són rampells momentanis d’uns ministres revoltosos. Ho he sentit a dir a la ràdio i m’ha agradat molt: Rajoy és el guant de seda que cobreix la mà de ferro.
Gran definició! Qui deixa fer també fa!