Ancora io!*
(*Jo encara!)
Dimecres, quan molta gent acabava de llegir al diari el retorn a la política de Silvio Berlusconi, el Cavaliere ja havia declarat en la presentació d’un llibre d’un amic seu que si Mario Monti es presentava com a candidat del centre-dreta a les eleccions ell es retiraria. Amb Berlusconi, el periodisme supera la velocitat del tweet. Cada dia una notícia diferent. Dimecres i ahir en la seva aparició a la reunió de dirigents del Partit Popular Europeu es va encarregar d’omplir uns titulars maquiavèl·licament polítics. Sap el què es fa el vell Caiman. Quan molts membres del seu partit estan a punt d’abandonar-lo per haver retirat el suport a la tecnocràcia, mou fitxa i aposta per Monti, sembrant la confusió general, inclòs pel mateix premier que reflexiona quin és el seu futur. Itàlia vol urnes i Monti podria ser el líder ideal d’una àmplia coalició de partits de centre-dreta; que amb ell al davant bé podrien pactar amb el centre-esquerra de Bersani.
Durant un any del mandat Monti ha estat desaparegut, descansant i ordenant el seu imperi empresarial, però també tramant i rumiant. La justícia el persegueix, té imputacions i condemnes amuntegades… I el seu partit sense ell no avançava prou. Senza me, il diluvio (Sense mi, el diluvi). Va voler fer unes primàries del seu partit, sense ell, i en va sortir un rusc d’abelles i un gran desori. I després de marejar la perdiu, diu que torna o no depenent del dia.
Potser la comèdia del pallasso arriba al seu final, però encara queda més d’un acte.
1400caràcters 