Ritornello Berlusconi
Tarda del divendres 7 de desembre. Coincidint amb el dia de Sant Ambròs, copatró de a ciutat de Milà, s’inaugura la temporada d’òpera al teatre de la Scala. Llarga llista de convidats il·lustres per l’esdeveniment social per antonomàsia de la capital llombarda: famosos, models, dissenyadors, empresaris milionaris, polítics… Ministres (inclús la ministra francesa de Cultura) i el primer ministre Mario Monti. Es representa el Lohengrin de Wagner. Bons intèrprets i la batuta del mestre Barenboim.
Monti, i senyora, entren per un passadís paral·lel. Els periodistes clamen per una declaració. El milanès Silvio Berlusconi ha anunciat que torna a la política. Una altra vegada i malgrat tots els malgrats. Com la mala herba, com un estúpid i cansat etern retorn nietschià… Com un condemnat ritornello, Berlusconi es torna a presentar per primer ministre, després de l’any llarg de la tecnocràcia que el va expulsar del seu tron. Per evitar condemnes i tot que el món sàpiga de les seves corrupteles empresarials i polítiques i els secrets més desagradables de la seva vida sexual, Il Cavaliere torna. Torna el Caiman, el Sultà, el Sàtrapa… torna el corsari, torna el Simon Boccanegra (aquest desembre es representa a l’òpera de Roma) de la política i vol tornar a ser dux. Arriba l’últim acte de l’alemany i erudit Lohengrin, darreres pàgines de la tecnocràcia, segueix el Verisme de valent, que la realitat és dura i els italians ho expressaran a les urnes, però torna el Bel Canto: l’ampul·losa política berlusconiana del broc gros. Plebe, Patrizi… Popolo!…
1400caràcters 