El futur de Matteo Renzi
Matteo Renzi és el jove alcalde de Florència i aquest diumenge va ser el derrotat de la segona ronda de primàries del Partit Demòcrata italià. Amb 37 anys volia ser el candidat del centre-esquerra per succeir a Mario Monti com a ‘presidente del Consiglio’. Proposava fer net amb els períodes anteriors: tan de Berlusconisme com de la tecnocràcia (tot i voler a Monti de president de la República).
Mentre que l’escollit, Pier Luigi Bersani, és el canònic vell almirall del post-comunisme italià de missa, el triomf de Renzi hagués suposat un canvi en el fons i les formes del PD. Un revulsiu. Aire fresc, modernització, noves polítiques, nous pactes… Podia guanyar molts vots centristes, també un vot jove o un vot amb ganes de renovació, però també molts vots del desangelat berlusconisme. Renzi ha agafat el micròfon i ha pogut dir les coses clares. Ha posat les piles al partit; tot i que a la severa vella guàrdia no li agradés gens. Proposava reduir els ministres a 10 i que la meitat fossin dones. És a dir, un govern paritari i un govern petit, sense els molts ministres que sempre caracteritzen l’executiu italià (ni Monti n’ha prescindit).
Ha agradat a molts però no ha guanyat. Va dir que no volia premis de recompensa, com és propi de la partitocràcia: no vol ser ministre; com a perdedor, torna al Palazzo Vecchio dels Mèdici, a fer d’alcalde. Té molt futur per endavant. Els Mèdici eren comerciants i van arribar a Papes.
1400caràcters 