El candidat Bersani
Pier Luigi Bersani va ser el guanyador aquest diumenge de les primàries del Partit Demòcrata italià (centre-esquerra) i ell serà el candidat el 2013 a succeir “políticament” a Mario Monti com a primer ministre, un càrrec cap al qual s’encamina en primera posició.
Expresident regional i exministre per triplicat, Bersani era una espècie de Rubalcaba all’italiana, el típic líder oficialista de partit antic, de la vella guàrdia, partidari del centre, de la voluntat de grans pactes d’estat. Però ha evolucionat. Des del 2009 era el gris secretari general, ara, les primàries li han servit per reafirmar-se en el càrrec i per presentar-se a premier. Podia haver perdut, però li ha sortit bé. Ha madurat fent oposició, ha agafat carisma i imatge de solvència. Una solvència que ha demostrat sent una columna del govern Monti; vol al cap de govern de president de la República o de superministre d’Economia, si convé. Tampoc descarta fitxar ministres del període tecnocràtic, per exemple, tot i la gran set de canvis que té Itàlia.
Fumador de purets, post-comunista catòlic, amant de les metàfores, amb imatge d’experimentat, era el front-runner de les primàries, i ser l’escollit pels tres descartats en la primera ronda va acabar de suposar la victòria sobre el jove Matteo Renzi, alcalde de Florència.
Mentrestant la confusió absoluta regna sobre el futur del partit de l’esquizofrènic de la política Berlusconi: el bon resultat de les primàries del PD els hi ha dit amb majúscules que comencen a anar tard. Li posen fàcil a Bersani.
1400caràcters 
One comment