La força de les “esquerres”
Marc Toro*
En el context de crisi actual, les esquerres alternatives al model del PSC han estat les grans guanyadores d’aquestes eleccions. D’una banda, l’auge sobiranista de la Diada ha portat ERC a ocupar el segon lloc al Parlament i, tal i com es preveia des del trencament del matrimoni CiU – PP, els republicans tenen ara la clau de la governabilitat. De cara al futur, si no volen que aquest suport sigui efímer, caldrà que no oblidin la “E” d’ERC i que la celebració d’un referèndum no passi per donar suport a la retallada de 4.000 milions que ja ha anunciat Mas pel 2013.
ICV-EUiA, en canvi, ja fa temps que presumeix d’inflexibilitat davant les polítiques d’austeritat. Combinar hàbilment l’oposició frontal a les retallades amb la defensa del dret a decidir, ha permès als ecosocialistes convèncer el vot catalanista del PSC i guanyar tres diputats. No obstant, cal tenir en compte que la formació no deixa de ser la cinquena força parlamentària. La feina ben feta podria quedar en molt soroll per no res si no sumen en un front comú d’esquerres.
Un front comú que Herrera ja s’ha encarregat de plantejar a la CUP, els novells d’aquesta legislatura. Les possibilitats d’entesa entre les dues forces no està clara, i més si tenim present que l’esquerra independentista es presenta amb un model trencador que s’ha d’adaptar al formalisme de l’activitat parlamentària. Més enllà d’això, queda clar que la seva entrada a la cambra és un evident toc d’atenció a la classe política i un reclam ciutadà de canvi de sistema en tots els sentits.
(* Politòleg i periodista. Més a: http://capals135.wordpress.com/ )
1400caràcters 