Gestionar el vot prestat
La tasca més difícil per Oriol Junqueras per l’etapa que comença és gestionar el vot que li ha estat prestat. A l’Esquerra Republicana que ell encapçala. Els 21 escons d’ERC del 25N són fruit d’uns votants fidels a la causa, però també a les defuncions de Solidaritat i Reagrupament, dels vots temorosos a la majoria absoluta de Mas, dels vots anti-retallades però independentistes, d’uns quants vots del PSC en caiguda lliure…
Junqueras ha dit que no vol entrar al govern i que vol fer de cap de l’oposició. Però que té els braços oberts a pactes, que no veu cap altre opció de president que no sigui Mas, que pactant podran sortir els pressupostos… No vol entrar al govern, però sí que vol sostenir-lo des del lideratge de l’oposició. Certament, pel camí cap a l’independència, és una bona lliçó al món de l’entesa dels catalans. Una opció equilibrada, com la seva campanya electoral. Tanmateix aquí rau un primer problema amb la gestió del destacable vot prestat: molts sufragis volien que donat el cas, CiU i ERC fessin coalició per governar, i no entendrien una ERC que ara fa la punyeta en el dia a dia al govern Mas (votants de CiU, mosquejats amb les retallades que no volien la majoria absoluta convergent); i, a la vegada, molts votants d’esquerra i anti-retallades que no entendran donar suport explícit a les tisores de Mas-Colell.
La consulta d’autodeterminació avançarà, però ERC jugarà a un estira-i-arronsa amb CiU amb molt per decidir: l’impost de successions, trencament de pactes amb el PP, retallades…
1400caràcters 