El vot del Sr. Antoni
El senyor Antoni regenta un bar, és un senyor afable i conciliador, que cada dia escolta els diferents criteris dels seus parroquians sobre les notícies de la premsa. Davant certa histèria i certs “N’estic fart de tots! Tots són iguals!” recomana prudència. De mare aragonesa i pare murcià, mai va menjar de postres cap dosi de catalanisme i tot això de l’independència li queda lluny. Sempre ha votat el PSC: se’l considerava el seu partit tant amb en Maragall com amb en Montilla.
Aquest diumenge va confiar amb l’opció moderada de Pere Navarro (no amb el federalisme, que no se’l creu). I dimarts al matí, confús, li van caure dos tallats a terra amb una gran trencadissa. Dos dies després de les eleccions, i després que la justícia ho amagués durant la campanya, la policia registrava l’ajuntament de Sabadell i imputava l’alcalde Bustos, l’alcaldessa de Montcada i Reixac, una colla de regidors i càrrecs, i al número dos del PSC i secretari d’Organització, Daniel Fernández. Corrupció, nomenaments, 3%, amiguismes, xifres, el tiet constructor de Bustos… tot li ressonava dins el cap. El Sr. Antoni es va sentir enganyat i burlat. No va somriure en tot el dimarts.
Dimecres, un dels seus clients fidels deia amb conviccióque havia votat a Ciutadans “per treure tota aquesta corrupció que hi ha posada a la política”. Ell, en algun moment havia pensat que no era una mala opció, i el seu germà ja els havia votat les passades eleccions. El Sr. Antoni ho tenia clar: avui no tornaria a votar el PSC.
1400caràcters 