12 menys
Els resultats electorals de diumenge van suposar rèdit o crèdit per a tots els partits de la cambra catalana. Sí, rèdit o crèdit. ERC n’ha tret el rèdit d’un resultat històric i ser primers en l’oposició, però també un crèdit: un crèdit de vots sobiranistes que havien votat a Mas; uns vots que volen “fer-ho” possible. El PSC rèdit i crèdit a la vegada, salvant els mobles, tot i la davallada greu que no volen entendre. El PP guanya un escó amb el discurs de la por, tot i el pèssim desgovern de Rajoy. Iniciativa Verds també puja, atacant les retallades de Mas. Els Ciutadans s’emborratxen de rèdit, triplicant els anteriors resultats i consolidant la seva veu. I la CUP entra al Parlament subratllant la decadència del sistema i les conseqüències greus de la crisi.
I CiU: rèdit per governar, però un dèficit inesperat, en unes eleccions encaminades a obtenir el resultat més pròxim possible a la majoria absoluta… Errors de càlculs i previsió. ¿Qui es va pensar a CiU que els votants no els hi tindrien en compte les retallades? Qui és el responsable del cartell electoral messiànic que no representa al president Mas d’ulleres, cara seriosa i despatx que ara coneixem? On és el responsable d’emmordassar en Duran Lleida durant la campanya electoral? Tots ells van fer perdre aquells 12 escons. Ells, i una bona campanya electoral de Junqueras, capitalitzant molts vots que no volien la majoria absoluta de Mas, i van votar havent llegit els erronis sondejos electorals, i potser fins i tot alguna portada d’El Mundo…