Dilluns, 26 de novembre
El dia d’ahir era una data important per la política catalana i per una societat que havia manifestat la seva voluntat de caminar cap a l’independència. Vàrem anar a votar d’una manera extraordinària, amb una abstenció que no ha cabut en cap titular, a diferència de qualsevol de les darreres eleccions passades. Un missatge important per analitzar d’una jornada que donaria uns resultats sorprenents.
La majoria absoluta anhelada pel president Mas va ser engolida per les seves retallades davant la crisi. Tot govern actual és endut per l’onada de la crisi, però Artur Mas aguanta com a president, perquè tampoc hi ha alternativa amb un resultat de triomf amb 50 diputats, 12 diputats menys dels que va obtenir fa dos anys.
El possible pacte de govern amb l’Esquerra Republicana de Junqueras com a segona força serà bo pel camí per definir el futur de la nació, però collarà les polítiques de Mas. Potser serà l’hora d’aturar les retallades, potser serà l’hora de posar un impost a les grans fortunes, de reformular les sobreinstitucions administratives…
Catalunya ha votat a favor de caminar cap al futur que desitgi ella, amb la seva voluntat d’autodeterminació. Però Catalunya ha votat amb la crisi al cap, i l’esquerra ha dit que no a les polítiques de CiU. I la indignació ha arribat al Parlament per aquesta via i amb l’aparició de la CUP amb 3 escons i amb un grup parlamentari de 9 per Ciutadans, i ambdós, des dels extrems ideològics, es proposen repensar la fórmula política del país.
Una nit de sorpreses i canvis. Comença un nou període.
Per fi algú que fa una lectura coherent. A veure què passa ara.
delesparaules
Gràcies Senyoreta de les paraules!
Crec que a CiU se l’han menjat les retallades com bé dius, però també el fet de voler liderar el procés de llibertat en solitari, quan això és un procés de tots i la campanya bruta del Mundo. També la campanya de la por, en general ha impedit que la suma sobiranista superés de llarg els 90 escons tal i com predien les enquestes.
Sí, sí, Joel, Hi ha molt de tot això. N’aniré parlant al blog pròximament. Mai cap tot en 1400 caràcters i aquests resultats donaran per molts dies de reflexió.
Molt bon post company!
Jo m’he formulat una pregunta. Quina serà la dinàmica del PSC a partir d’ara? Hi haurà canvis? Bienvenidos a la nave del misterio!
Gràcies company! Tu tens ganes de “marru”! xd El PSC es vol creure el seu projecte de “Nou PSC” i consideren que necessiten el seu temps. No hi haurà canvis, per ara. La dinàmica s’haurà d’engegar a Madrid, i tampoc estan per la labor…. Ja en parlaré en propers posts!