Les vessants del PRI català
Alguns analistes i algun contrincant ha anomenat a la Convergència i Unió actual com a el “PRI català”. El Partit Revolucionari Institucional va ser el partit de nom paradoxal que va governar Mèxic ininterrompudament de 1929 al 2000, amb successius presidents; i actualment torna a governar.
Revolucionari i Institucional. Escoltant el poble, però actuant amb fermesa, amb nacionalisme i amb autoritat institucional. Però contradictori, com Joan Saura fent de conseller d’Interior. Això era el PRI mexicà i d’això titllen a la CiU de Mas, que ja no és la de Jordi Pujol. Una CiU que ja no és la CiU del nacionalisme tradicional, és una CiU que vol ser liberal, moderna i europea, i que només tenint la independència podrà deixar de ser tan nacionalista, per passar a ser el partit de centre-dreta liberal que vol ser. Segueix sent la CiU burgesa, però també la de les zones rurals i la de la classe mitjana que vol existir. CiU ja no és decimonònica ni carlina (aquell vell però intens carlisme que a vegades despunta encara en persones tan allunyades com Duran Lleida i López Tena). S’ha acabat Torras i Bages, s’ha acabat parlar tant de drets històrics: ara parlen de justícia econòmica i democràtica. És un partit amb voluntat d’amplitud (la Casa Gran del Catalanisme) i és que a CiU hi ha des del senyor de missa diària que creu relativament en certa unitat d’Espanya fins al jove independentista y gay, passant per exsocialistes i expopulars.
El president Mas vol caminar amb ritme ponderat cap a la creació de l’estat català: no vol ser el governador colonial de les Filipines que esperava de Madrid ordres i diners. Per això estira amb rigor un seny arrauxat cap a la independència. Sent del tot institucional, Artur Mas, si convé, serà revolucionari.
1400caràcters 