Antoni Asunción
Alcalde, president de la Diputació de València, diputat, director general de presons (es va inventar la dispersió de presos per ETA), ministre de l’Interior de González (fins que “se li va escapar” Luis Roldán), candidat a la presidència del País Valencià (per ell és “Comunitat”), empresari després, candidat frustrat a liderar els socialistes valencians en dues ocasions… El PSOE el va expulsar (amb creuament d’acusacions). Ara, aquest senyor amb aquest currículum, ha expressat el seu suport a Ciutadans, el partit liderat per Albert Rivera, i diu que crearà un partit amb una fórmula similar a València.
Asunción no va guanyar les eleccions el 1999 perquè Zaplana encara tenia tirada i hi havia molta costa per edificar; i també perquè era una mica una marca blanca del PP. I és que Asunción és d’aquells homes del PSOE que hi són perquè hi ha d’haver de tot; perquè acabar amb Ciutadans… Ell és un exemple més que el discurs de Ciutadans s’erra quan s’alia amb posicions d’ultradreta i amb consignes mal connotades: el discurs d’UPyD i Ciutadans, en un anàlisi profund, pot quedar al mig de PP i PSOE, perquè agafa coses d’ambdós. En qüestions socials i de progrés agafa més del PSOE potser, i per això personatges com Rosa Díez o Asunción en sorgeixen.
Asunción i Rivera són bons oradors, dels que la política necessita, però han enfocat el seu discurs cap a una tangent. Ja es veurà quins resultats treu Ciutadans el dia 25 (sembla que pugen) i ja es veurà com li va l’aventura política a Asunción al País Valencià.