Okupar l’Esquerra
A Catalunya, ERC i Iniciativa Verds es proposen ser el partit central de l’esquerra catalana. Davant d’un PSC esfondrat es proposen esgarrapar tots els vots possibles per l’esquerra. Ernest Maragall crea la ‘Nova Esquerra Catalana’, que potser no serà res, però que també vol fer el mateix. Carod-Rovira parla de la necessitat d’una sola “esquerra catalana” unida, forta i alternativa de govern… Es troben, se’n parla…
A Andalusia vam veure com Izquirda Unida es menjava molts vots que potser havien estat del PSOE, ara desgastat. També en les darreres eleccions a Galícia hem vist una cosa similar: els socialistes les passen magres, com el BNG (nacionalisme soft i esquerrà d’herència comunista) i Izquierda Unida apareix al parlament de la mà de Beiras, escindit del BNG amb el seu petit partit que sumat a Izquierda Unida ha donat ‘Anova’, la potent, indignada i nova tercera força política.
Al País Valencià els sondejos pronostiquen una alternativa al PP amb una majoria d’esquerres (format tripartit), només viable amb el PSOE i per la gran pujada de forces com Esquerra Unida i Compromís. Les formacions petites i més a l’esquerra, doncs, conquereixen l’espai de l’esquerra que s’ha quedat com a centre-esquerra.
Conclusió. Vulguin o no els partits actuals, l’esquerra política camina cap a redefinir-se, camina cap a un procés de renovació i regeneració que li doni claredat en les idees i les actuacions. S’han oblidat alguns punts propis de la ideologia i s’han d’incorporar novetats.
1400caràcters 