La vella guàrdia italiana
El Partit Demòcrata italià, que representa un ampli centre-esquerra polític, viu un intens moment de canvi (si és que els partits polítics italians no hi estan de forma perenne) i una bona perspectiva per les eleccions generals del 2013.
Tanmateix, Walter Veltroni ha decidit no tornar-se a presentar, i Enrico Letta, i Massimo d’Alema també… Tots ells homes molt forts del partit amb experiència governamental en gabinets demòcrates. Veltroni, exalcalde de Roma, va ser el successor de Prodi a l’abandonar la política, i no va poder vèncer a Berlusconi a les urnes. Seria succeït breument per Dario Franceschini. Després vindria Pier Luigi Bersani, l’actual secretari general, que ara sofreix un procés de primàries, que per ser l’actual líder el posicionen en primer lloc; però amb un competidor principal, el jove Matteo Renzi, alcalde de Florència, i altres de secundaris.
Renzi és un dels que més ha parlat de la necessària regeneració del partit, ple de velles mòmies que ja havien fet oposició a Giulio Andreotti i segueixen al Parlament. Al plegar Veltroni, les càmeres han enfocat a la vella guàrdia del partit (Renzi hi està enfrontat): i els dos més destacats són Massimo d’Alema, diputat i expresident del govern, i Rosy Bindi, presidenta del partit i vicepresidenta del congrés italià (sumats farien l’Alfonso Guerra italià). “La Bindi” aguanta i D’Alema ha dit que es retira, però que si Renzi (a la dreta del partit) guanya les primàries, ell seguirà batallant…
1400caràcters 