Colòmbia i Veneçuela

A Colòmbia, i després de la dura intransigència del president Álvaro Uribe, el mandat del president Juan Manuel Santos està sent molt positiu pel que fa a la resolució del problema nacional de les Forces Armades Revolucionàries. El primer pas va ser una reunió del govern i les FARC a Noruega que va anar bé i que va fixar la continuació del procés en una altra trobada a l’Havana.

Peça clau del procés ha estat la bona sintonia actual amb Veneçuela; cosa que en temps d’Uribe no passava, alhora que la nació d’Hugo Chávez es descobria com una aliada directa de les FARC. Ara Veneçuela col·labora amb Colòmbia fent de mitjancera, i amb gestos per oblidar antics conflictes: en la nova legislatura que ha aconseguit, Chávez ha nomenat ministre de Defensa a l’almirall Molero i n’ha tret al general Rangel, acusat pels Estats Units de col·laborar amb les FARC.

La col·laboració entre els dos països per conciliar el fi de les FARC es deu en gran part al canceller (ministre d’Exteriors) veneçolà, Nicolás Maduro; el qual ha estat nomenat ara també vicepresident. Tot sembla indicar que Maduro és l’escollit per succeir al líder, en el cas que no pogués vèncer el càncer. Un càncer que també persegueix, però no tan greument, a Santos i al seu vicepresident, Angelino Garzón.

Les dues nacions viuen el present, però Chávez fiança el futur del seu moviment en el cas que ell falti, i Santos pot donar un futur millor a la nació colombiana, sense el perill que suposa la lluita armada de les FARC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s