Cronos i Zeus
Fa una setmana llegíem amb deteniment els no-tan previsibles resultats electorals gallecs i bascos. Tot i que s’hagin volgut minimitzar, en van sortir novetats que poden ser antecedents del que la política a nivell estatal pot veure’s venir.
Anant a Galícia, i als marges de la derrota socialista i el triomf popular, va destacar la nova tercera força parlamentària (cuinada amb un mes). Era ‘Anova’, la formació política d’esquerres liderada per Xosé Manuel Beiras, antic líder del Bloc Nacionalista Gallec. Anova és un partit d’esquerres, sense matisos, és una aliança amb Izquierda Unida, és un partit nacionalista-soft gallec, és un partit indignat per als indignats: de l’economia, de la política, del PP, del bipartidisme, de la corrupció… Tot això va fer que es mengés un tros de l’esquerra dels socialistes gallecs i un tros del cor del BNG, que es va quedar com a quarta força i capficat amb el vell dilema de definició entre esquerres o nacionalisme.
Anova no te un símil a Catalunya: seria alguna cosa com la suma d’Iniciativa Verds, les CUP i mitja ERC (si entren al Parlament, les CUP poden fer el fet). A Itàlia, però, un senyor físicament molt semblant a Beiras, Beppe Grillo (còmic i blogaire), està liderant un moviment semblant a Anova, que està donant i pot donar grans sorpreses a la vella amalgama de partits italians.
A Izquierda Unida ja voldrien fer el mateix, però per ara no se’n surten. Cayo Lara, com a líder, no serveix per a tal revolució general interna de partit. Potser algun dia el jove diputat Alberto Garzón…
1400caràcters 